casa JS
En aquest cas, la col·locació de l'habitatge dins la parcel·la ve condicionada especialment pel desig dels promotors d'obtenir un pati amb un caràcter relativament públic que separi l'habitatge del carrer, i on es situi la piscina, i un pati posterior a l'habitatge amb un caràcter més privat.
Pel que fa a la distribució de l'habitatge es realitza en funció de l'assolellament, ja que ni les vistes ni el relleu el condicionen de manera significativa.
En planta baixa es procura col·locar el màxim nombre de peces principals orientades a sud, amb la sala ocupant tota l'amplada de l'edifici de nord a sud i col·locada en un extrem, és a dir amb tres façanes. Així, només una habitació i el garatge queden orientats a oest, i només la cuina i un rebost queden orientats a nord. D'aquesta manera són alguns banys i els distribuidors els que queden a l'interior de l'habitatge i sense il·luminació natural directa. Pel que fa a la planta +1, també es procura orientar el màxim de peces en façana sud, així, l'estudi queda totalment orientat a sud i l'habitació sobresurt del cos que forma el distribuidor per aconseguir també una obertura a sud. Així doncs, pràcticament tot l'habitatge es distribueix en planta baixa, mentre a la planta +1 només s'hi col·loca l'habitació principal amb el seu bany i un gran estudi.
El programa de l'habitatge s'intenta ordenar separant la zona de dia de la zona de nit. Així, des del rebedor s'accedeix directament a la sala (i des d'aquesta a la cuina), a un lavabo, a un distribuidor que dona accés a tota la zona de nit de la planta baixa i al garatge, i a l'escala que dona accés a la planta +1.
Compositivament es procura trencar l'alçada de l'edifici realitzant una planta baixa que sobresurt en planta respecte la planta superior creant una sèrie de volums que donen joc i amplitud a la composició final. En aquest sentit també s'utilitzen els porxos, que afegeixen el concepte del buit, i per tant la dualitat entre el buit i el ple en les façanes de l'edifici.
El joc de volums creat ja es prou ric compositivament per si mateix, i per tant, s'enten que la millor i més elegant solució és tractar per igual tots els acabats de tots els cossos i plantes, utilitzant materials uniformes que segueixin una línea comú.
